El passat perifràstic designa una acció acabada, duta a terme en el passat, i es construeix amb l'auxiliar va (vaig, vas, va, vam, vau, van) seguit d'un infinitiu. Per exemple:

vaig cantar, vas cantar, va cantar, etc.
vaig sentir, vas sentir, va sentir, etc.

El passat simple designa el mateix, però no es construeix amb cap verb auxiliar, sinó que es correspon amb una forma conjugada del verb. Per exemple:

cantí, cantares, cantà, etc.
sentí, sentires, sentí, etc.

Pel que fa als usos d'aquestes formes, actualment el passat perifràstic és el més general, tot i que la forma simple es manté oralment en alguns parlars valencians i eivissencs. Cal tenir en compte, però, que en els registres formals i especialment en l'escriptura, la forma simple manté un ús important, llevat de la primera persona del singular.

En textos literaris poden alternar totes dues formes de passat, per qüestions d'estil. Així doncs, en un mateix text o en un mateix paràgraf es poden intercalar totes dues formes, malgrat que en els diàlegs se sol fer servir el passat perifràstic per reflectir així la parla oral.